En primer lloc, el procés de rectificat es duu a terme en una màquina denominada màquina rectificadora. La qual realitza mecanitzats de peces per abrasió, eliminant material d’una peça a fi de donar-li forma i modelar-la. Per a això utilitza unes eines abrasives anomenades queixals. El rectificat és habitualment un procés d’acabat de peces, utilitzant-se en l’etapa final de fabricació, després del tornejat o fresat, per a millorar la tolerància dimensional i l’acabat superficial del producte. El rectificat és una operació de mecanitzat realitzada en peces que demanden mesures i toleràncies exigents, ja siguin geomètriques, dimensionals o d’acabat superficial.
Les màquines rectificadores per a peces metàl·liques consisteixen en un bastidor que conté un queixal giratori compost de grans abrasius molt durs i resistents al desgast i al trencament. Cada gra abrasiu està encarregat d’arrencar una petita quantitat de material de peça, de manera similar a com ho fa un tall de tall en una maduixa.
El tipus de material abrasiu de el queixal se selecciona en funció de el material de peça el rectificat:
- Òxid d’alumini (Al2O3), per al rectificat d’acers.
- Carbur de silici (Sic), també denominat carborundum, per al rectificat de metalls no fèrrics, ceràmiques, foses, etc.
- Nitrur de bor cúbic (CBN), en general s’usa per al rectificat a alta velocitat de fèrrics d’alta duresa, aliatges termo-resistents, eines de tall.
- Diamant, per al rectificat a alta velocitat i precisió de ceràmiques i metall dur.
Aquests dos últims són super abrasius.
Segons les característiques de les peces a rectificar s’utilitzen diversos tipus de rectificadores, existint una àmplia gamma de màquines rectificadores en el mercat, sent les més destacades les següents:
- Paneadoras
- Universals.
- Especials.
- Cilíndriques d’exteriors, d’interiors i sense centres.
